Com que de petita mai no vaig agafar massa afició a les nines, no puc afirmar que sigui una d'aquelles aficionades a la costura de tota la vida ni que des de la meva infància em dediqués a tallar i cosir vestidets per a nines. Sembla que l'afició doncs m'ha arribat una mica tard. Fa uns dies una companya de feina em va parlar d'un blog de manualitats i costures que li agrada molt, i em va fer arribar especialment, l'enllaç a un tutorial per a fer un vestit de nadó. La Sara em va sembla d'allò més optimista, proposant-me el repte de fer-be un, però jo no les tenia totes...

Navegant per la xarxa es poden trobar infinitat de tutorials de costura i manualitats, però francament, el d'aquest blog m'ha sorprès gratament perquè està especialment no només ben explicat, sinó ben ensenyat. Imagineu-vos si ha d'estar ben explicat, que fins i tot em vaig animar a acceptar el repte!  (La única pega del vídeo, al meu gust, és la musiqueta, que al cap de sentir-la tantes vegades se t'acaba registrant al cap!)

Un punt fort per fer-me decidir a provar-ho,  va ser que em permetien descarregar-me el patró del vestidet a mida real (vaja, imprimint fotocòpies i enganxant parts), i les instruccions ja eren sobre el paper, i això s'agraeix enormement, sobretot quan no estàs gens acostumat a la paraula "patró" (a mi m'és aviat em tira enrera, sembla complicadíssim!).

El principal repte d'aquest projecte van ser els "plecs". Mare meva...d'entrada em semblava complicadíssim, em vaig passar una bona estona fent "stop", "play" i "pause" al vídeo fins que no em va semblar entendre com es feien...va ser entretingut...però ara em sembla que ja en sabré fer sempre! :) només per aquest aprenentatge ja ha valgut la pena l'experiència!
La resta va ser més senzilla...bé, fins que arriba l'hora de cosir els "bies"..ostres, mira que costa que quedin bé! En definitiva, diguem-ne que com sempre en les primeres vegades, no ens fixarem massa al detall (he de polir acabats, aix com costa!), però estic molt i molt satisfeta de com ha quedat! tot i que a les imatges sembli rosa,  és d'un topet vermell molt pujat!  Ara només cal veure si a la meva nebodeta Ana encara li cabrà!

Els dies de futbol, especialment quan toca Barça, m'agrada mirar el partit, a poder ser des de casa, i en companyia. Però com que no tinc canals de pagament, darrerament sembla impossible veure un partit des del meu sofà, de manera que la ràdio es converteix en la millor aliada, i  tot i que he d'imaginar-me les jugades i només puc sentir els gols, té altres avantatges, com poder fer dues coses al mateix temps: seguir un partit del meu equip i practicar alguna manualitat.

Tot just ahir va arribar a les meves mans un llibre-tutorial per a fer bosses i bolsos. Començo amb el més facilet (nivell 1), i tot i així,  ja us aviso que com sempre m'he equivocat i no he seguit punt per punt les instruccions...tot i així, el resultat no s'allunya massa del que havia de ser en un primer moment.

El meu principal problema és sempre la cremallera: no us passa que el primer costat surt la mar de ben cosit, però l'altra banda sempre surt un xurro? Doncs a mi si... conclusió: he de practicar moooltes cremalleres.

I després és quan m'he equivocat, i enlloc de cosir d'una banda el forro i de l'altre la tela exterior, doncs mira, ho he fet tot junt...

El resultat? Doncs que per dins es veuen totes les costures (si ho hagués separat hagués quedat més finet) però per fora dóna el pego, no trobeu?

Res millor que un bon dia de pluja per passar una estona per un dels meus punts de subministrament de material preferit. A la ciutat de Barcelona hi ha moltíssimes botigues de teles i merceries de tot tipus, a mi m'agrada anar-les descobrint de mica en mica, però he de confessar que amb el poc temps que fa que em fixo amb aquestes coses, hi ha un parell d'establiments que ja són els meus preferits.
Avui us parlaré d'una botiga de tota la vida, d'aquelles que de ben segur heu passat per davant alguna vegada i us heu quedat embadalits davant de l'aparador: Casa Fèlix Situada a la plaça Villa de Madrid, entre l'antiga via sepulcral de Barcelona i el bullici de les Rambles, aquesta merceria manté el seu caràcter proper i tradicional des que va obrir l'any 1939. L'atenció al client és molt propera, de seguida sembla que siguis client e tota la vida, i s'agraeix el bon tracte i el somriure permanent.

Aquí ho trobareu bàsicament de tot i més! Els seus calaixos i racons amaguen molt més que la gran quantitat de teles de colors, cotonets, feltres i fils de tota mena! Demaneu el que busqueu i us sorprendreu. Un dels punts forts d'aquest establiment, és que pel que he estat veient fins ara, ajusten força els preus dels "bàsics". Així com en altres cadenes de merceria (que avui no anomenaré) et fan pagar el cotonet de forro a preu de tela de patchwork, aquí no, aquí s'ajusten al que els demanes, i si només vols cotonet per folrar  perquè vendre't un a preu d'or? El mateix passa amb els fils.  A molts establiments de seguida parlen dels Guterman, i de fet, són fils de bona qualitat, res a dir! Però resulta que hi ha vida més enllà de Guterman, i a Casa Fèlix quan els demano fil de cotó em recomanen els de la casa Presencia que mira, són fets a València i pel meu gust, igual de bons! 

Ara que ja he arreplegat una mica de materials que em faltaven, a veure si em poso a fer feina!

Aquest és un espai que pretén compartir les experiències d'algú que mai no hagués imaginat que trobaria en el món de les betes, els fils  i les teles un entreteniment  tan distret! Diguem que mai abans havia sentit massa interès per les manualitats, potser la creativitat que pensava que no tenia simplement estava amagada i l'he de fer créixer a mida d'experiència!

Aquest és un blog d'una principiant a la costura de cap a peus. Fa tan sols 4 mesos que una persona amb molt d'encert, em va posar a les mans una màquina de cosir, i  fent-ho em va donar l'eina per endinsar-me en aquest nou "hobby". Fa 6 mesos ni sabia cosir un botó! (i pensant-ho bé...em sembla que encara no en sé...) però de mica en mica i gràcies a Internet, vaig aprenent coses, sovint a mida d'equivocar-me (fent i desfent aprèn l'aprenent, diu ma mare!).

La meva idea és poder ser útil a altres principiants com jo, que no sàpiguen ni cosir un botó, però que s'atreveixin a provar l'impossible: fer servir una màquina de cosir, aprendre petites coses, trobar consells sobre altres blogs o llocs webs (que n'hi ha molts!) i mostrar el que una anti-manetes com jo podrà aconseguir fer (ja ho veurem!).

Gràcies a tots els que llegireu aquestes frases, som-hi! 
Posem fil a l'agulla!